jjca

Què són les infiltracions epidurals?

És un procediment mínimament invasiu que consisteix a injectar antiinflamatoris esteroidals —derivats de la cortisona—, sols o amb anestèsics locals al canal medul·lar, a la zona situada vora les membranes que envolten la medul·la, anomenada espai epidural, amb la finalitat d’alleujar el mal d’esquena.

El dolor espinal és, vagi acompanyat o no d’irradiació, una de les patologies més freqüents entre les malalties cròniques: se n’han publicat xifres del 54 % al 80 % al llarg de la vida. Hi ha estudis de la prevalença del dolor lumbar i cervical i de l’impacte que tenen sobre la salut general que mostren que un 25 % dels pacients presenten lumbàlgia de grau II-IV (dolor intens amb discapacitat) i un 14 %, cervicàlgia del mateix grau.

En quins casos es fa?

Les infiltracions epidurals es fan servir per tractar el dolor produït per les patologies següents:

ESTENOSI DE CANAL

RADICULOPATIA

LUMBALGIA

CERVICÀLGIA POST LAMINECTOMIA AMB IRRADIACIÓ ALS MEMBRES

HERPES ZÒSTER EN DERMATOMES LUMBARS


En els casos de lumbociàtica i cervicobraquiàlgia secundàries a una hèrnia discal les infiltracions s’utilitzen amb l’objectiu de posar un corticoide com més a la vora millor del disc i l’arrel afectats, és a dir, a l’espai epidural ventrolateral.

Els pacients amb dolor irradiat tenen tres vegades més possibilitats de respondre a les infiltracions a l’espai epidural que els que només tenen lumbalgia i prou. També s’utilitza l’abordatge epidural per fer epiduròlisi i epiduroscòpia, així com radiofreqüència polsant epidural amb catèter metàl·lic.

En què consisteix la intervenció?

Les infiltracions es poden fer mitjançant diferents abordatges que detallem a continuació. 

  • Interlaminar: el corticoide es diposita a l’espai epidural posterior i no es considera que arribi directament a la causa del problema, això és, l’espai epidural anterior. Es pot fer abordatge interlaminar accedint a l’espai epidural ventrolateral amb un catèter.
  • Caudal: se’n necessita més volum ja que està allunyat del focus nociceptiu, si bé és una tècnica fàcil i amb menys riscos.
  • Transforaminal: aquesta tècnica ha crescut amb la generalització de la fluoroscòpia, que fa possible de dipositar el corticoide concentrat al forat intervertebral i que passi a l’espai epidural ventrolateral, on hi ha el focus del dolor entorn de l’arrel inflamada.

Antigament, les tècniques interlaminar i caudal sempre es feien a cegues. Tanmateix, hi ha diversos estudis que demostren que les epidurals a cegues fetes per experts fallen en la localització correcta de l’espai fins un 30 % de les vegades. 

Per això, actualment es recomana que tots els procediments que impliquin un abordatge epidural es facin sota control fluoroscòpic en sales d’operacions o preparades amb material de reanimació i que les duguin a terme experts que puguin reconèixer i tractar les complicacions, potencialment greus, d’aquestes tècniques. 

 

1. EPIDURAL INTERLAMINAR LUMBAR

Es fa amb el pacient de panxa avall i el cap de costat, lleugerament flexionat o amb un coixí abdominal per millorar la flexió de la columna i poder apreciar més bé l’espai epidural.

Un cop seleccionat el nivell, es pot intentar fer-hi un abordatge medial o paralaminar, tot entrant a l’espai epidural ipsilateral del costat afectat. No cal fer servir sedació, o bé ha de ser molt lleugera. Amb tècnica estèril, s’avança l’agulla tot buscant la pèrdua de resistència, fent comprovacions freqüents per mitjà de de radiografies.

Generalment s’acostumen a fer fins a tres infiltracions, amb 1-4 setmanes de marge entre si. Alguns pacients poden no respondre amb tres infiltracions i que sí que responguin amb la quarta. Si després d’una infiltració s’obté el 100 % d’alleujament, ja no es fa la següent. Aquestes dosis es redueixen en pacients d’edat avançada o diabètics.

2. EPIDURAL CAUDAL

En les mateixes condicions que la interlaminar, es fa a través de l’hiat sacre. En general no és difícil d’entrar per aquest hiat, un cop palpades les dues banyes del sacre i travessat el lligament sacrococcigeal. Es comprova en contrast amb la radiografia en posició lateral. Per arribar amb la medicació al nivell afectat (generalment L5-S1 o L4-L5) cal injectar-hi més volum que per a una infiltració interlaminar

3. EPlDURAL CERVICAL

Es fa servir la mateixa tècnica que per a la lumbar, tot i que alguns autors s’estimen més de fer-la amb el pacient assegut, i sempre amb visió Rx. És més fàcil d’assolir l’espai epidural anterior amb el líquid injectat que no pas a la zona lumbar, cosa que segurament en determina una més gran eficàcia. 

És més segur fer-la en nivells toràcics alts, tot avançant un catèter epidural cap al nivell afectat. La visió amb radiografia en posició lateral és molt complicada per la superposició de les imatges de les espatlles i per això es fan servir projeccions obliqües. 

Recuperació i rehabilitació

Riscos de la intervenció

Un cop duta a terme la intervenció es recomana que el pacient mantingui un repòs relatiu de 24-48 hores. Tot seguit cal iniciar la rehabilitació de la columna, ja que el tractament multidisciplinari és fonamental per a la recuperació.  

Les complicacions de les injeccions epidurals són predominantment de dues menes: les relacionades amb la col·locació de l’agulla i les produïdes per la medicació. Entre les observades, les més freqüents són insomni el primer dia, cefalàlgia transitòria, augment de la lumbàlgia, reaccions vasovagals, nàusees o altres complicacions menors.

Tot i aquests riscos i complicacions, si se segueixen els procediments adequats i es prenen les mesures necessàries, les injeccions epidurals es consideren segures i efectives.

Quins metges fan la infiltració epidural a l’Institut Clavel?

Fonts

  • Evaluation of epidurographic contrast patterns with fluoroscopic-guided lumbar interlaminar ventral epidural injection. Choi Y.K, Barbella J.D. Pain Practice 2009, jul.-ago.; 9(4):275-281.
  • Incorrect needle position during lumbar epidural steroid administración. Inaccuracy of loss of air pressure resistance and requiremient of fluoroscopy and epidurography during needle insertion. Bartynski W.S., Grahovac S.Z., Rothfus W.E. American Journal of Neuroradiology 2005, març; 26(3):502-505.
  • Fluoroscopy is medically necessary for the performance of epidural steroids. Manchikanti L., Bakhit C.E., Pakanati R.R., Fellows B. Anesthesia & Analgesia 1999, nov.; 89(5):1330-1331.
  • Fluoroscopic guided lumbar interlaminar epidural injections. A prospective evaluation of epidurography contrast pattrerns and anatomical review of the epidural space. Botwin K.P., Natalicchio J., Hanna A. Pain Physician 2004, gen.; 7(1):77-80.
  • Cervicalgias y lumbalgias mecanicodegenerativas. Tratamiento conservador. Actualización. Cid J., De Andrés J., Reig E., Del Pozo C., Cortés A., García-Cruz J.J. Revista de la Sociedad Española del Dolor 2001, abr.; 8(II):79-100.
     

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Compartir en: