La cirurgia cerebral, normalment, comença pel procés d’obertura de l’os cranial per tal d’accedir a la localització de la patologia que s’ha de tractar. Això es fa mitjançant l’obertura d’una finestra a l’os cranial i seguidament aixecant el fragment d’os que al final de la cirurgia es recol·locarà (craniotomia) o no (craniectomia), tot depenent de les necessitats del cas i de si el tumor afecta l’os en qüestió. Si és possible, en els casos en què s’hagi de retirar l’os al final de la cirurgia, es tancarà el crani amb la implantació d’una cobertura protètica (cranioplàstia).
Un cop hem aixecat l’os ens trobem la duramàter, la membrana més gruixuda de les tres que recobreixen el cervell (meninges), que també procedirem a obrir per tal d’accedir al teixit cerebral. En el cas dels meningiomes, buscarem la zona de les meninges on neix el tumor per retirar-la també o, en cas que no sigui possible per la localització anatòmica o pel risc alt de lesió d’un vas venós cerebral principal, si més no en coagularem la base d’implantació.
En casos de tumors més profunds, si es tracta d’una lesió fora del teixit cerebral i situada als ventricles o cisternes cerebrals que contenen líquid cefalorraquidi, com ara els neurinomes, ens anirem desplaçant sota la visió del microscopi o l’endoscopi fins a arribar a la destinació.
En el cas de tumors cerebrals que no siguin superficials, procedim a la corticectomia, que és l’obertura de l’escorça cerebral per un punt amb poc risc de seqüela. Aquest punt s’ha planificat prèviament i és fonamental el coneixement anatòmic del cirurgià. Hi ha tècniques que hi ajuden, com ara la neuronavegació, que ens permet de consultar on estem situats dins el cervell; fa com de GPS per al cirurgià i és especialment útil per a la localització de lesions petites i profundes.
El monitoratge neurofisiològic intraoperatori, a més d’actuar com a xarxa de seguretat i sistema d’alarma durant tota la cirurgia, mitjançant l’estimulació directa de l’escorça cerebral ens permet d’establir si som en un punt eloqüent, especialment pel que fa al moviment voluntari. De manera que, si un punt d’entrada és massa delicat, ens permet de triar-ne un altre de més segur uns quants centímetres més enllà, i tot això en temps real i de forma immediata.
Si el risc és acceptable, s’intentarà la resecció tumoral quirúrgica en el màxim percentatge possible. Si sabem que som en una àrea propera a una regió noble del cervell, a més de les referències anatòmiques que en tinguem, l’estimulació directa del teixit cerebral que anem exposant ens permet d’establir fins a quin punt és segur de continuar arriscant-se a retirar teixit.
En alguns casos de gliomes malignes de grau alt, juntament amb el microscopi es fan servir tècniques de contrast i fluorescència amb compostos com el 5-ALA (Gliolan). A l’Institut Clavel comptem amb la certificació oficial de coneixement per fer-ne ús, en combinació amb el microscopi quirúrgic o l’exoscopi per optimitzar la identificació i el grau de resecció d’aquestes neoplàsies malignes.
De manera addicional, en algunes ocasions també es fan servir altres tècniques com ara l’ecografia cerebral intraoperatòria per a la localització de tumoracions en temps real, o l’endoscòpia per accedir a localitzacions profundes i poc accessibles.
