jjca

Lumbàlgia per dolor facetari

El dolor facetari és una de les causes principals de la lumbàlgia, amb una prevalença de fins al 40 %. Aquest dolor s’origina a les articulacions facetàries, que són a la zona posterior de les vèrtebres. 

Les articulacions facetàries són articulacions sinovials que disposen de cartílag hialí, membrana sinovial, càpsula articular fibrosa i espai articular. Igual que s’esdevé amb d’altres articulacions, el pas del temps i les càrregues a què estan sotmeses fan que pateixin un procés de degeneració.

Causes del dolor facetari

La degeneració de les articulacions sinovials es produeix per la suma de múltiples factors genètics i ambientals, ja que en la major part dels pacients no hi ha cap causa determinant. En alguns casos se’n coneix una causa primària, com ara un traumatisme o malformacions congènites, entre d’altres, i s’assumeix que l’artrosi hi apareix secundàriament. 

Així, qualsevol procés degeneratiu de l’articulació o dels elements que la formen pot produir dolor facetari. La causa principal n’és l’osteoartrosi, tot i que altres patologies com l’esquinçament dels lligaments capsulars, els quistos sinovials i la lesió o degeneració del cartílag articular també produiran aquesta malaltia.

També l’alteració dels elements de la zona anterior de la vèrtebra, com ara els processos de degeneració discal, pot acabar desenvolupant una alteració de l’equilibri posterior o una inestabilitat, que es traduirà en un augment de la càrrega a les apòfisis articulars i un desgast més gran dels seus components.

 

Símptomes del dolor facetari

Durant les etapes inicials de la degeneració articular els pacients en són asimptomàtics, cosa que vol dir que quan s’inicia el dolor ja s’han produït molts canvis a les facetes.

Com a símptomes clàssics, els pacients acostumen a presentar dolor, sensació de rigidesa i limitació en els moviments. La rigidesa augmenta després de períodes de poca mobilitat articular, com ara quan ens aixequem de la cadira o quan ens llevem al matí. A més a més, en els moviments en què es redueix l’espai articular o s’augmenta la pressió sobre les facetes, com quan estem drets o quan carreguem pes, també s’observa un augment del dolor.

Quan l’afectació de produeix a la zona lumbar, la més freqüent, el quadre clínic inclou dolor localitzat a la regió lumbar o lumbosacra, amb irradiació cap a la zona glútia i la cara posterior de les cames fins als genolls, en alguns casos. En l’afectació de la zona cervical, el dolor s’irradia cap al clatell, la cintura escapulohumeral i l’àrea proximal dels membres superiors, sense cap patró radicular.

Diagnòstic del dolor facetari

El diagnòstic de la síndrome facetària no és senzill. Hi ha diverses patologies de la columna lumbar que tenen símptomes i senyals comuns, i fins i tot el pacient pot presentar més d’una alteració conjunta, per això se n’ha de fer un estudi complet.

La base del procés diagnòstic es basa en la simptomatologia del pacient, que, com ja hem comentat, presenta dolor, rigidesa i limitació en la mobilitat. En l’exploració clínica es pot trobar dolor durant la palpació directa de les facetes. A més a més, el dolor augmenta amb l’extensió de la columna vertebral o amb maniobres d’extensió i rotació.

Com a proves d’imatge, es pot fer servir la radiografia anteroposterior, on s’observa l’esclerosi i l’augment del volum articular, generalment visible en els casos d’afectació avançada. En la projecció obliqua es pot observar una disminució de l’espai articular i fins i tot osteòfits, senyals tots dos d’artrosi articular.

Avui dia, la radiografia se sol complementar amb altres proves d’imatge com la TC o la ressonància magnètica, que poden mostrar amb més detall si hi ha alteracions estructurals que justifiquin la clínica, des de l’afectació artròsica de les facetes fins a lesions articulars adjacents, com ara els quistos.   

El dolor no sempre es correlaciona bé amb l’afectació radiològica, de manera que ens trobem amb pacients amb dolor que presenten senyals clínics positius però proves d’imatge negatives. En aquests casos, i en aquells amb dolor multifactorial en què és difícil de conèixer quin grau de dolor hi aporten les facetes, es recomana de dur a terme infiltracions clinicodiagnòstiques. Es fan guiades per fluroroscopi, amb anestèsic local i corticoides. S’hi troba millora en un 60-80 % dels casos amb dolor facetari.

Tractaments del dolor facetari

Inicialment es fa un tractament conservador. Es recomana l’ús d’antiinflamatoris no esteroidals (AINE) i es pot modificar el tractament fàrmacològic segons l’escala de dolor de l’OMS. S’aconsella, també, de dur a terme una rehabilitació especialitzada guiada per un professional, on es fan exercicis d’estiraments i d’enfortiment de la musculatura lumbar. 

Radiofreqüència tèrmica

En casos en què no hi hagi millora es recorre a les tècniques intervencionistes. L’opció més escollida és la radiofreqüència tèrmica (rizòlisi), que consisteix a fer una lesió controlada de la branca medial de l’arrel posterior del nervi espinal corresponent. Aquesta lesió nerviosa controlada es produeix mitjançant un augment local de la vibració de les partícules circumdants a la punta activa de la cànula. Entre un 60 i un 90 % dels pacients experimenten una millora significativa del dolor

La tècnica es fa a la sala d’operacions, en condicions d’asèpsia, amb sedació lleugera que permeti la col·laboració del pacient, i es controla amb el fluoroscopi. S’introdueix una agulla amb un sensor a la punta damunt de cadascuna de les articulacions afectades.

Primer es fa una comprovació sensitiva (50 Hz), seguit d’una altra de motora (2 Hz), sense que ens hi haguem de trobar estimulació radicular, encara que sí que hi poden aparèixer fasciculacions. Un cop comprovada la seguretat del procediment, s’inicia la radiofreqüència. N’hi ha de dues menes: la convencional, que fa servir escalfor a 80 ºC durant 60-80 segons, o la polsant, que se sol fer durant 120 segons i arriba a temperatures de 40-42 ºC.

Aquesta tècnica es pot realitzar dur a terme en tota la columna vertebral, des de la zona cervical —tot començant a la C2— fins a la zona lumbar i sacra. A més a més, pot ser unilateral o bilateral segons l’afectació del pacient. La major part dels pacients experimenten una millora immediata, tot i que es pot fer esperar fins a les 4 setmanes posteriors a la realització del procediment. 

Es considera una tècnica segura, amb complicacions de baix grau. Tot i això, hi ha pacients que experimenten dolor o molèsties a la zona intervinguda, i fins i tot s’han observat casos de neuràlgia, amb una sensació de coïssor o disestèsies, que millora al cap d’un termini de 4-8 setmanes.

Cal destacar que el bloqueig neural té una durada en el temps i pot tornar a aparèixer el dolor. És difícil de determinar la durada de la neuròlisi per a cada pacient, ja que pot variar des de 6 mesos fins a uns quants anys. En cas que torni a aparèixer dolor facetari, es pot repetir el procediment.

Tot i que s’hagi alleujat el dolor amb aquest tractament, també és interessant que el pacient faci una rutina d’exercicis adaptats que propiciïn l’enfortiment lumbar, així com que observi una higiene postural. correcta. Això l’ajudarà a tenir més benestar i a prevenir futures patologies de la columna vertebral relacionades amb els mals hàbits i els canvis degeneratius. 

Quins metges tracten el dolor facetari a l’Institut Clavel?

Aquest dolor el pot tractar qualsevol especialista de l’equip

Fonts

  • Prevalence, health care expenditures, and orthopedic surgery workforce for musculoskeletal conditions. Haralson R.H., Zuckerman J.D. Journal of the American Medical Association (JAMA) 2009, 14 oct.; 302(14):1586-1587.
  • Facet joint osteoarthritis and low back pain in the community-based population. Kalichman L., Li L., Kim D.H. i altres. Spine 2008, 1 nov.; 33(23):2560-2565.
  • Evaluación y manejo del dolor lumbar de origen facetario. Chahín A., Valenzuela C. Revista Médica Clínica Las Condes 2014, set.; 25(5):776-779.
  • Pain generation in lumbar and cervical facet joints. Cavanaugh J.M., Lu Y., Chen C., Kallakuri S. Journal of Bone and Joint Surgery 2006, abr.; 88(supl.2):63-67.
  • Evidence-informed management of chronic low back pain with opioid analgesics. Schofferman J., Mazanec D.. The Spine Journal 2008, gen.-feb.; 8(1):185-194.
  • Radiofrequency denervation for neck and back pain. Niemistö L., Kalso E., Malmivaara A., Seitsalo S., Hurri H. Cochrane Database of Systematic Reviews 2003; 2003:(1):CD004058.
  • Bloqueos diagnóstico-terapéuticos de carillas articulares cervicales. Franco M.L.. Revista de la Sociedad Española del Dolor 2009, març; 16(2):116-121.
  • Treatment of neck pain. Injections and surgical interventions. Results of the Bone and Joint Decade 2000-2010 Task Force on Neck Pain and Its Associated Disorders. Carragee E.J., Hurwitz E.L., Cheng I. i altres. Spine 2008, 15 feb.; 33(4supl.):S153-S169.

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Compartir en: