Què és el monitoratge neurofisiològic intraoperatori (MIO)?

El MIO és un conjunt de tècniques neurofisiològiques que es fan servir per avaluar la funció del sistema nerviós durant una intervenció quirúrgica de manera objectiva i eficaç.

El MIO inclou tècniques com el monitoratge de les vies motores i sensitives medul·lars, el mapatge cortical i subcortical cerebral, l’electromiografia contínua del nervi perifèric o l’electroencefalografia contínua.

Aquest monitoratge és una eina per detectar i quantificar a l’instant, en temps real, els canvis funcionals en les estructures neurològiques amb prou antelació. Gràcies a això es poden prendre mesures si és el cas i, d’aquesta manera, evitar possibles lesions neurològiques durant la intervenció.

Els procediments que implica no comporten molèsties per al pacient, ja que es fan un cop adormit.

En quines cirurgies es recomana d’aplicar el MIO?

El MIO és recomanable en: 

CIRURGIA CEREBRAL

CIRURGIA DE LA MEDUL·LA ESPINAL I DE LA COLUMNA

CIRURGIA CEREBRAL VASCULAR

CIRURGIA DEL NERVI PERIFÈRIC

ALTRES TIPUS DE CIRURGIA, COM ARA LA DE LA TIROIDE O LA DE LA CARÒTIDE

Quins beneficis té el monitoratge intraoperatori?

1. Evitar el dany de les estructures neurològiques que estan en risc durant certes maniobres quirúrgiques. Permet d’advertir a temps el cirurgià d’una possible complicació per tal d’intervenir i de corregir el problema, cosa que disminueix el risc d’una lesió neurològica permanent. 

Per exemple, durant la cirurgia de l’escoliosi, el seguiment de la medul·la espinal mitjançant potencials evocats pot proporcionar de forma precoç alertes d’un dany imminent degut a la instrumentació o a un moviment no desitjat a causa d’una manipulació excessiva.

2. Identificar estructures neurals específiques i punts de referència que no poden ser fàcilment reconegudes només per raons anatòmiques. D’aquesta tècnica se’n diu mapatge o mapping i consisteix a tocar amb estimulació elèctrica l’escorça cerebral per veure quina zona s’activa. En aquest procés, el pacient està despert i parla o fa una altra activitat —per exemple, tocar el violí—, cosa que permet als neurocirurgians d’identificar quina zona poden tocar o no, basant-se en si es produeix qualsevol errada en la realització d’aquesta activitat quan s’estimula.

3. Proporcionar al cirurgià informació contínua permanent de la integritat funcional de les estructures neurals que estan en risc i confirmar que l’estratègia quirúrgica és l’apropiada, per tal de poder fer una cirurgia més agressiva tot optimitzant els marges de seguretat en la resecció de tumors.

4. Identificar un problema sistèmic seriós que cal corregir.

5. Avaluar l’eficàcia d’una acció correctiva o d’una intervenció quirúrgica. Per exemple, la descompressió de l’arrel nerviosa en cas d’una radiculopatia o l’eliminació d’un clip arterial que havia donat lloc a una isquèmia.

6. En cas de lesió, pot predir el pronòstic neurològic, cosa que millora el procés clínic postoperatori del pacient.

Quines tècniques incluyou el MIO?

El monitoratge intraoperatori fa servir diverses tècniques d’enregistrament per controlar les estructures nervioses en tot moment. De l’ús d’una combinació d’aquestes tècniques se’n diu monitoratge multimodal, el qual ens aporta un alt grau de sensibilitat i d’especificitat proper al 100 %.

Els tipus de tècniques utilitzades, els llocs d’enregistrament i el lloc de l’estimulació es trien sempre de manera específica per a cada cas. Tot dependrà de quines estructures estiguin en risc en cada procediment quirúrgic. 

POTENCIALS EVOCATS SOMESTÈSICS (PES)

Ens donen informació sobre la integritat funcional de tota la via sensitiva: el nervi perifèric, els cordons dorsals, el lemnisc medial, el tàlem i l’escorça cerebral somatosensorial. 

S’obtenen amb l’estimulació dels nervis mitjà o cubital i tibial posterior, mitjançant uns elèctrodes subcutanis col·locats al nivell del canell i de la tíbia. 

També se n’enregistra el potencial evocat al cuir cabellut amb elèctrodes de tirabuixó (PES corticals), a l’espai epidural mitjançant un catèter epidural (PES espinals) o directament a l’escorça cerebral mitjançant una tira d’elèctrodes (fase reversa), tot depenent de la mena d’intervenció quirúrgica.

POTENCIALS EVOCATS MOTORS (PEM)

Ens donen informació sobre la integritat funcional de la via corticoespinal. S’obtenen amb l’estimulació elèctrica transcranial (EET), mitjançant elèctrodes de tirabuixó col·locats al cuir cabellut.

Una altra alternativa és l’estimulació directa cortical (EDC), mitjançant una tira d’elèctrodes i enregistrant-ne el potencial als músculs de les extremitats superiors i inferiors amb elèctrodes subcutanis (PEM muscular) o enregistrat a l’espai epidural de la medul·la espinal tot fent servir un catèter (ona D).

PEM CORTICOBULBARS (PEM-CB)

Ens donen informació de les vies motores des de l’escorça fins als nuclis dels parells cranials. S’obtenen amb l’EET mitjançant elèctrodes de tirabuixó col·locats al cuir cabellut i enregistrant-ne el potencial motor als músculs dependents de cada parell cranial (pc).

  • pc V: múscul masseter.
  • pc VII: múscul orbicular de les parpelles, orbicular dels llavis, nasal i mentonià.
  • pc IX: múscul palatofaringi.
  • pc X: múscul de les cordes vocals o cricotiroidal.
  • pc XI: múscul trapezi.
  • pc XII: músculs de la llengua.

POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS DEL TRONC CEREBRAL (PEATC)

Donen informació de la via auditiva fins al mesencèfal. S’obtenen arran de l’estímul monoaural amb clics en uns auriculars i amb enregistraments homolaterals obtinguts amb elèctrodes subcutanis col·locats al mastoide i un altre elèctrode de tirabuixó col·locat al cuir cabellut al nivell del vèrtex.

POTENCIALES EVOCADOS VISUALES (PEV)

Donen informació de la integritat de la via visual. S’obtenen arran de l’estimulació amb centelleigs de llum en unes ulleres i se n’enregistren els potencials amb elèctrodes en tirabuixó col·locats al cuir cabellut.

REFLEX DEL PARPELLEIG (BLINK REFLEX)

Ens dona informació de la integritat de l’arc reflex del parpelleig on es valoren els parells cranials V i VII i les seves connexions troncoencefàliques. Es fa estimulant el nervi supraorbitari mitjançant elèctrodes subcutanis col·locats a la regió supraciliar i enregistrant-ne la resposta motora a la parpella inferior.

PEM DE L’ESFÍNTER ANAL

S’obtenen amb l’EET mitjançant elèctrodes de tirabuixó al cuir cabellut i enregistrant-ne la resposta amb elèctrodes subcutanis col·locats a l’esfínter anal extern.

REFLEX BULBOCAVERNÓS (RBC)

Ens dona informació de la integritat de la via reflexa per tal d’evitar danys que puguin ocasionar un trastorn en la micció, la defecació i la funció sexual.

S’obtenen amb l’estimulació del nervi púdic a través d’elèctrodes adhesius col·locats al dors del penis o del clítoris i enregistrant-ne el potencial mitjançant elèctrodes subcutanis col·locats a l’esfínter anal extern.

ELECTROMIOGRAFIA (EMG)

És l’enregistrament de l’activitat espontània dels músculs. Ens dona informació de la integritat de la conducció nerviosa entre el nervi perifèric i el múscul. Es fa mitjançant elèctrodes subcutanis col·locats en diversos músculs tot depenent del procediment.

ELECTROENCEFALOGRAFIA (EEG)

És l’enregistrament de l’activitat espontània del cervell. Durant la cirurgia vascular cerebral, ens permet valorar si el cervell rep prou oxigen, valora la profunditat anestèsica i ajuda a prevenir crisis epilèptiques. S’enregistra mitjançant elèctrodes de tirabuixó col·locats al cuir cabellut.

TÈCNIQUES DE MAPATGE

Són tècniques que, mitjançant l’estimulació elèctrica, permeten d’identificar de manera anatòmica les estructures neurals específiques. Es fan servir durant les intervencions quirúrgiques següents:

  • Cirurgies cerebrals: s’utilitza el mapatge cortical i subcortical per a la identificació de les àrees eloqüents —àrees del cervell que, si es remenessin, podrien derivar en un dèficit neurològic significatiu— de l’escorça abans de la resecció tumoral; durant la intervenció, permet l’estimulació subcortical tot maximitzant els marges de resecció i evitant seqüeles postoperatòries.
  • Cirurgies del tronc encefàlic: el mapatge dels nuclis dels parells cranials permet al neurocirurgià de comprendre’n l’anatomia funcional quan els punts de referència anatòmics no es poden reconèixer per la distorsió que produeix la patologia.
  • Cirurgies de tumors medul·lars: el mapatge dels cordons posteriors dorsals en detecta la línia del mig i n’evita una lesió funcional durant l’abordatge quirúrgic.
  • Cirurgies de la cua de cavall: permet de distingir les estructures neurals de les altres estructures.
  • Cirurgies de la columna: l’estimulació dels cargols pediculars assegura el bon posicionament de l’instrumental, tot evitant que se situï vora l’arrel nerviosa, cosa que podria provocar una irritació o lesió neurològica.

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Compartir en: