Hi ha un seguit d’opcions tècniques per suprimir la regió cerebral en què s’originen les crisis. El neurocirurgià, tot basant-se en els resultats dels estudis duts a terme a la Unitat d’Epilèpsia i en les recomanacions que s’hi facin, selecciona la tècnica més segura i eficaç per a cada cas individual.
L’opció tècnica més eficaç és l’extirpació de la lesió o focus cerebral de l’epilèpsia. A l’hora d’intervenir el pacient, en general no cal afaitar-li els cabells. Se li aplica anestèsia general, tot i que en casos concrets caldrà fer l’operació amb el pacient sota anestèsia local i amb sedació lleugera per comprovar que no s’afecta una funció essencial com és el llenguatge.
Per a aquest tipus de cirurgia de l’epilèpsia es fa una incisió al cuir cabellut, s’hi fan uns forats amb el trepà, s’uneixen amb l’instrumental adient i es retira un tros de crani, que es torna a col·locar i es fixa quan ha acabat la cirurgia. Es fa una craniotomia estàndard, amb obertura de l’os i de les meninges que envolten el cervell.
Un cop fet això, es procedeix a la resecció —o extirpació— de la zona que provoca les crisis mitjançant tècniques microquirúrgiques. Pot ser que calgui fer un monitoratge operatori amb enregistrament directe cerebral de l’EEG per tal d’augmentar les probabilitats d’extirpació de tot el teixit epilèptic.
Els neurocirurgians miren d’extirpar el màxim de teixit epilèptic, procurant de no afectar les funcions cerebrals que s’assenten en aquesta regió del cervell. La dificultat i els riscos de la cirurgia depenen d’on estigui localitzada la part afectada i quina sigui l’extensió de la lesió que cal extirpar.
Hi ha casos, molt menys habituals, d’epilèpsies catastròfiques infantils causades per regions epilèptiques cerebrals molt extenses, en què no és aconsellable d’extirpar tot el volum cerebral que produeix les crisis. L’opció triada en aquestes situacions és la cirurgia de desconnexió d’aquesta regió per evitar l’afectació de la resta del cervell.
Un cop s’ha arribat a una superfície que no sagni, es procedeix a tancar les membranes que recobreixen el cervell i a tornar a col·locar i fixar el fragment d’os. Les cirurgies de l’epilèpsia solen durar un mínim de 3 o 4 hores.
Quan el teixit epilèptic es troba en una regió profunda i de difícil accés dins el cervell, l’opció tècnica que es fa servir és l’ablació mitjançant làser del teixit epilèptic profund. La tècnica es du a terme sota anestèsia general i consisteix en l’aplicació d’una llum làser d’alta intensitat a la lesió epileptògena profunda per mitjà d’una fibra òptica que prèviament ha estat implantada al pacient mitjançant la tècnica estereotàctica, una metodologia neuroquirúrgica que permet d’implantar dispositius en regions profundes del cervell amb una precisió i una seguretat molt elevades. La llum làser causa a tota la regió circumdant un augment de la temperatura que inactiva el teixit cerebral causant de les crisis. L’estat del cervell i la temperatura es controlen tota l’estona amb ressonància magnètica. En aquests casos, l’orifici a la pell i al crani és d’uns pocs mil·límetres, de manera que es pot donar d’alta el pacient al cap d’un o dos dies de l’ablació amb làser.
Finalment, en els pacients amb epilèpsia resistent als fàrmacs que no es poden beneficiar d’una extirpació, una desconnexió o una ablació, es poden aplicar tècniques de neuroestimulació o neuromodulació elèctrica. Consisteixen a aplicar estímuls elèctrics sobre el sistema nerviós —al cervell o en un nervi cranial, segons els casos— que, tot i que no són curatius, sí que poden reduir el nombre o la intensitat de les crisis i, per tant, poden resultar pal·liatius i millorar la qualitat de vida en pacients greus i sense cap altra opció terapèutica actualment.
