Què és l’estimulació cerebral profunda?

L’estimulació cerebral profunda (ECP) és una intervenció quirúrgica en què es col·loca un implant d’elèctrodes dins de certes àrees del cervell. Són aquests elèctrodes els que envien impulsos elèctrics a les zones del cervell responsables del moviment corporal i regulen els impulsos anormals. Els impulsos elèctrics poden arribar a afectar altres cèl·lules i substàncies químiques dins del cervell. 

L’ECP se sol descriure com un marcapassos per al cervell. Funciona d’una manera molt semblant, tot enviant senyals elèctrics al cervell en comptes del cor.

En quins casos es fa?

L’estimulació cerebral profunda es fa servir normalment per tractar diversos trastorns i malalties, com ara la malaltia de Parkinson, la tremolor essencial, la distonia, l'epilèpsia i el trastorn obsessivocompulsiu. 

A més a més, l’estimulació cerebral profunda és objecte d’estudi com a possible tractament per a les afeccions següents: síndrome de La Tourette, malaltia i corea de Huntington, dolor crònic i cefalàlgia en agrupaments. 

És important d’entendre que l’ECP no ofereix una cura per a la malaltia, sinó que és una manera de controlar-la amb més eficàcia. Pot oferir als pacients molts avantatges, com ara poder prendre menys medicació i, per tant, experimentar no tants efectes secundaris. 

En què consisteix la intervenció?

La implantació de l’estimulació cerebral profunda consta d’una sola intervenció per col·locar-hi cada part del sistema neuroestimulador: els elèctrodes i la bateria. Es dona un temps aproximat de tres a sis setmanes per garantir que el pacient tingui prou temps per recuperar-se.  

A l’etapa 1, a diferència d’altres grups que ho fan amb el pacient despert, a l’Institut Clavel està totalment anestesiat. En tres hores ja hem acabat el procediment: com que no cal l’enregistrament intracerebral, escurcem el temps quirúrgic amb tanta o més seguretat que amb l’ús de la neurofisiologia intraoperatòria. Això és degut a la planificació prèvia de les imatges d’alta resolució i a la neuronavegació. Som més eficaços i no hi ha tantes complicacions. 

Durant aquesta intervenció, s’implanten elèctrodes a zones específiques del cervell. El cap del pacient es col·loca dins una mena de bastidor amb cargols petits que el mantindran immòbil mentre duri el procediment. De vegades, es fa amb una ressonància magnètica i el bastidor es posa damunt del cap en comptes de situar-lo al voltant.  

El cirurgià perforarà el crani amb una petita obertura i col·locarà la derivació en una àrea concreta del cervell. Si cal tractar ambdós costats del cervell, obrirà el crani per totes dues bandes i hi ficarà dues derivacions. 

Durant aquesta etapa s’hi enviaran petits impulsos elèctrics a través de la derivació. Els cirurgians ho fan per comprovar que els elèctrodes estiguin connectats correctament a l’àrea del cervell responsable dels símptomes del pacient.  


L’etapa 2 es fa sota anestèsia general. És en aquesta fase quan s’implantarà el generador d’impulsos o marcapassos cerebral. 

El cirurgià fa una petita incisió, en la major part dels casos just a sota de la clavícula, i hi implanta el neuroestimulador. L’aparell va col·locat sota la pell de la zona toràcica, prop de la clavícula, i es connectarà als elèctrodes situats durant la primera etapa. 

Un cop connectats els cables, es tanca la incisió. Els dispositius i els cables van inserits sota la pell, cosa que pot causar una lleu protuberància. Un cop connectats, els impulsos elèctrics es transmeten des del dispositiu, a través del cable, directament cap al cervell. Aquests impulsos interfereixen i anul·len els senyals elèctrics que provoquen els símptomes d’algunes malalties. 

Recuperació i rehabilitació després de la intervenció

El temps de recuperació pot variar segons factors determinats, com ara la salut general del pacient o altres afeccions que pugui tenir. Els nostres pacients s’estaran entre 4 i 5 dies a l’hospital, i les 24 primeres hores posteriors a la intervenció romandran a cures intensives.  

Al cap d’unes setmanes de la intervenció, a la consulta s’activarà el generador d’impulsos del pit del pacient. El metge pot programar el generador d’impulsos des de l’exterior del cos, amb un control remot especial. La quantitat d’estimulació es fa de manera personalitzada, tot depenent de la malaltia. La configuració adequada pot requerir unes quantes cites mèdiques per tal d’ajustar la programació del neuroestimulador. 

L’estimulació pot ser constant, o bé el metge pot recomanar d’apagar el generador d’impulsos durant la nit i tornar-lo a engegar al matí. Això sempre depèn de la malaltia i del cas individual de cada pacient. L’estimulació es pot engegar i apagar mitjançant un control remot especial que el pacient portarà a casa. És important de mantenir les incisions netes i seques. 

Segons l’ús i la configuració del generador, la bateria tindrà una vida útil de més o menys durada. Quan calgui canviar-la, el cirurgià reemplaçarà el generador durant un procediment ambulatori. 

Riscos de l’estimulació cerebral profunda

L’estimulació cerebral profunda comporta fer petits forats al crani per implantar els elèctrodes al teixit cerebral. A banda d’una cirurgia per ficar al pit el dispositiu que conté les bateries. 

Les complicacions generals de qualsevol cirurgia són: hemorràgies, infeccions, coàguls de sang, problemes respiratoris o cardíacs i reaccions a l’anestèsia com ara nàusees o convulsions. Pel que fa a l’estimulació cerebral profunda, les complicacions relacionades amb aquesta intervenció en concret podrien ser la col·locació incorrecta de les derivacions, una hemorràgia al cervell o un accident cerebrovascular. 

Si el pacient desenvolupés algun efecte secundari com a conseqüència de les estimulacions, hauria de tornar a la consulta per a una nova programació.

Quins metges fan l’estimulació cerebral profunda a l’Institut Clavel?

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma.

Compartir en: