jjca

Què és la rizòlisi lumbar i cervical?

La rizòlisi és una tècnica mínimament invasiva per al tractament simptomàtic del dolor lumbar i cervical crònic d’origen facetari. El terme «dolor de tipus facetari» fa referència a un problema clínic que no sempre té una correlació clara amb les proves d’imatge, radiografia, TC o RM. Ara bé, fins a una quarta part dels casos de dolor lumbar baix o cervical axial es poden originar en aquestes articulacions, que anatòmicament es defineixen com a articulacions intervertebrals zigapofisials (AZP) lumbar i cervical.

En quins casos es fa?

S’aplica a pacients amb dolor lumbar o cervical crònic, generalment no irradiat. Té com a objectiu principal ajudar a disminuir l’impacte d’aquest dolor incapacitant sobre l’activitat quotidiana i reduir el nombre de pacients que s’haurien de sotmetre a una cirurgia espinal per aquesta causa.

Les característiques del dolor d’origen facetari són comunes a d’altres causes del dolor crònic lumbar i cervical, però els paràmetres clínics més estesos durant l’exploració són els següents per a cada zona: 

Regió lumbar

  • Dolor lumbar irradiat a les natges o als malucs de forma inespecífica sobre els membres inferiors, habitualment no irradiat per sota del genoll.
  • Sobrecàrrega lumbar que s’incrementa quan s’està dret o assegut de manera prolongada.
  • Fiblades de dolor quan es palpa l’articulació.
  • Rigidesa o disminució en l’amplitud dels moviments, especialment la flexoextensió i la rotació lumbar.
  • No es produeixen dèficits neurològics sensitivomotors i dels reflexos osteoarticulars a les extremitats inferiors.
  • El dolor no acostuma a augmentar amb la maniobra de Valsalva (exhalar aire amb la boca i el nas tancats).
     

Regió cervical

  • Dolor cervical irradiat que augmenta amb l’extensió i la flexió lateral del cap.
  • Sobrecàrrega cervical mantinguda que s’incrementa quan s’està assegut de manera prolongada, durant les posicions estàtiques del coll o quan es fan moviments repetitius amb les extremitats superiors (habitual en activitats professionals que requereixen posicions estàtiques prolongades o moviments repetits amb les extremitats superiors).
  • Fiblades de dolor quan es palpa la columna cervical o la regió posterolateral del coll.
  • Rigidesa cervical que s’irradia al clatell o a la regió interescapular.
  • No es produeixen dèficits neurològics sensitivomotors i dels reflexos osteoarticulars a les extremitats superiors.
  • El dolor no s’acostuma a incrementar amb la maniobra de Valsalva.

En què consisteix la intervenció?

Aplicant aquesta técnica, es tracta de danyar de manera controlada les fibres nervioses transmissores del dolor mitjançant l’aplicació d’escalfor. El procediment es fa a la Unitat de Cirurgia Menor Ambulatòria, és mínimament invasiu i gairebé no presenta molèsties.

El procés es du a terme amb el pacient estirat de panxa avall, amb el cap de costat i reposant sobre un coixí de la manera més confortable possible. Es fa amb anestèsia local i una sedació lleu del pacient. Els elèctrodes es col·loquen mitjançant projeccions radiològiques adequades per comprovar-ne sistemàticament la situació.

Tipus

1. RIZÒLISI A LA REGIÓ LUMBAR

La lesió amb radiofreqüència es du a terme sobre la branca medial del nervi, que innerva l’articulació intervertebral zigapofisial, la musculatura profunda de l’esquena i els lligaments interespinosos i intertransversals, el lligament supraespinós, el lligament groc i la pell.

Abans de produir la lesió, es fa una doble estimulació sensitiva i motora per tal de comprovar la situació correcta de la punta de l’elèctrode. L’estimulació sensitiva (50 Hz, menys de 0,7 V) reprodueix moltes vegades el dolor del pacient, fins i tot l’irradiat, cosa que es considera un senyal de bon pronòstic. 

L’estimulació motora (2 Hz, fins a 2,5 V) no ha de produir contracció muscular al territori corresponent a l’arrel en què s’aplica l’estímul, tot i que sí que pot aparèixer una feble contracció pulsativa de la musculatura paravertebral. Això és garantia suficient que no s’està lesionant la branca anterior, el nervi raquidi. 

Un cop feta la verificació exposada abans, es pot procedir a dur a terme la rizòlisi facetària mitjançant termocoagulació amb l’elèctrode a 80 ºC durant 90 segons. En models de cadàver, s’ha demostrat que el dany generat per produir la lesió se circumscriu a un volum aproximat d’una esfera de 0,5 a 1 cm de diàmetre. Es recomana de col·locar l’agulla de manera tangencial al nervi, ja que en millora els resultats. Tenint en compte la nostra experiència, farem una sedació profunda del pacient durant aquest procés de termocoagulació, per evitar la sensació dolorosa i desagradable d’escalfor intensa que provoca. Es pot tractar un nivell o més d’un alhora, de manera unilateral o bilateral.

2. RIZÒLISI A LA REGIÓ CERVICAL

La lesió amb radiofreqüència es du a terme sobre la branca medial del nervi cervical, que innerva l’articulació intervertebral zigapofisial, els lligaments interespinosos, el lligament supraespinós i els músculs profunds (múscul multífid, músculs interespinosos).

És poden fer servir diversos abordatges. Avalats per la nostra experiència, utilitzem l'abordatge lateral pels seus avantatges tècnics i perquè presenta més comoditat a la taula d’operacions. El pacient s’hi col·loca de panxa enlaire amb una lleugera hiperextensió del mentó. 

De manera similar al procediment de la regió lumbar, es fa sota anestèsia local i se seda lleument el pacient. En projecció lateral es localitzen els nivells que es volen tractar i es marca el centre de l’articulació zigoapofisial cervical, que en aquesta projecció té forma de rombe. S’hi introdueix amb compte l’agulla en direcció a la diana, localitzada al centre del rombe, sota una visió radiològica de túnel, fins a tocar l’os. A la projecció anteroposterior del fluoroscopi, es comprova que l’agulla estigui en posició correcta, a la punta del massís articular. 

Prèviament a la realització de la lesió, es fa una estimulació sensitiva de cada agulla (50 Hz a 0,5 V), durant la qual el pacient nota parestèsies o sensació de pressió a la zona del coll estimulada i se li pot reproduir el dolor que l’afligia, però sense presentar una distribució radicular. 

Posteriorment es fa l’estimulació motora (2 Hz fins a 2 V), amb què poden aparèixer fasciculacions de la musculatura paraespinal, que tampoc no ha de presentar distribució radicular. En el nostre cas, el tractament de la lesió nerviosa el fem mitjançant radiofreqüència polsant, seguint un protocol de 45 V durant 120 segons. Es pot tractar un nivel o uns quants alhora, des de C2 fins a C7, de manera unilateral o bilateral.

Recuperació i rehabilitació

Com a tractament simptomàtic és temporal i ha d’anar acompanyat paral·lelament d’una reeducació postural del coll i de l’esquena d’acord amb la recuperació de la resta de l’equilibri corporal. Per això, són recomanables els exercicis d’enfortiment isomètric de la musculatura cervical, escapulodorsal i abdominal

La durada mitjana de l’alleujament produït per la rizòlisi a la branca medial lumbar és de 10,5 mesos (en un rang entre els 4 i els 19 mesos). Com que és un tractament simptomàtic es pot anar repetint amb resultats similars, sempre que l’exploració clínica sigui compatible i no hagin aparegut nous símptomes per una altra causa.

Riscos

Les complicacions que es poden produir són: dolor localitzat o de tipus neurític d’uns quants dies d’evolució en un 0,5 % dels casos; reacció al·lèrgica a l’anestèsic superficial, infeccions superficials; petites cremades cutànies per elèctrodes mal col·locats o per la ruptura de l’elèctrode. Són excepcionals els dèficits motors o sensitius transitoris, ja que l’elèctrode es guia amb el control d’un fluoroscopi a la sala d’operacions i es fa sota la supervisió i la intervenció d’un anestesiòleg.

Quins metges fan la rizòlisi a l’Institut Clavel?

Fonts

  • Multicenter, ramdomized, comparive cost-effectiveness stuty comparing 0, 1, and 2 diagnostic medial branch (facet joint nerve) block treatment paradigms before lumbar facet radiofrequency denervation Cohen S.P. i altres. Anesthesiology 2010, ago.; 113(2):395-405.
  • Efficacy and validity of radiofrecuency neurotomy for chronic lumbar zygapofiseal joint pain. Dreyfuss P., Halbrook B., Pauza K. i altres. Spine 2000, 15 maig; 25(10)1270-1277.
  • Complications of lumbar facet radiofrequency denervation. Kornick C., Kramarich S.S., Lamer T.J., Todd Sitzman B. Spine 2004, 15 juny; 29(12):1352-1354.
  • Research on low back pain and common spinal disorders. National Institutes of Health. NIH Guide 1997, 16 maig; 26(16). PA-97-058.
  • Radiofrecuencia de facetas lumbares y cervicales. Pérez-Cajaraville J. i altres. Revista de la Sociedad Española del Dolor, 2011, jul.-ago.; 18(4). 
  • The role of radiofrecuency in the treatment of mechanical pain of spinal origin. Pevsner Y., Shabat S., Catz A. i altres. European Spine Journal 2003, des.; 12(6):602-605.
  • Multiple bilateral percutaneous rhizolisis of segmental nerves in the treatment of the intervertebral disc syndrome. Rees W.S. Annals of General Practice 1971; 16:126-127.
  • Dolor Lumbar crónico de origen facetario. Eficacia del tratamiento mediante rizólisis percutánea. Tomé Bermejo F. i altres. Patología del Aparato Locomotor 2006; 4(2):139-146.
  • Effectiveness of repeated radiofrecuency neurotomy for lumbar facet pain. Spine. 2004; 29: 2471-3Schofferman J., Kine G. Spine 2004, 1 nov.; 29(21):2471-2473.
  • Cervical facet pain. Van Eerd M., Patijn J. i altres. Pain Practice 2010, març-abr.; 10(2):113-123.

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Compartir en: