El tractament de les fractures vertebrals és molt variable. Es basa en el tipus, la causa, la localització i les característiques de la fractura i en la presència o no dels símptomes neurològics associats, derivats de la compressió de la medul·la o dels nervis.
S’hi pot fer un tractament conservador o un tractament quirúrgic, així com una combinació de tots dos.
TRACTAMENT CONSERVADOR
El tractament conservador es fa en aquelles fractures que no es consideren perilloses. És a dir, en què no hi ha risc de complicacions secundàries i que no presenten símptomes neurològics des de l’inic.
Aquest tractament es basa en l’ús de diversos fàrmacs que ajuden a reduir el dolor. De vegades es pot haver de fer servir una cotilla o ortesi, que es pot fabricar a mida segons la mena de fractura i on estigui localitzada. En cas d’haver-hi problemes metabòlics o endocrinològics, es tractaran de corregir —amb l’ajut de fàrmacs o sense— els problemes causants que hi estiguin relacionats.
TRACTAMENT QUIRÚRGIC
El tractament quirúrgic és molt variable i dependrà del tipus de fractura, de la causa i de la localització. En alguns casos pot ser que calgui injectar ciment dins de la vèrtebra (vertebroplàstia, cifoplàstia), sobretot en cas de fractures osteoporòtiques, refractàries al tractament mèdic.
Pot ser necessària una estabilització posterior de la fractura amb la col·locació d’uns cargols posteriors, que s’hi poden ficar de manera percutània —miniinvasiva—i/o oberta. Aquests cargols, tot depenent del tipus de fractura, es poden retirar en el moment que es consideri que la fractura ja està curada, generalment un cop passats entre 8 mesos i un any.
ELS CASOS MÉS GREUS
En els casos més greus, pot ser que calgui fer una fusió vertebral, per tal de bloquejar definitivament el segment afectat per la fractura. Aquesta cirurgia es pot dur a terme en temps quirúrgics diferents, a més del temps quirúrgic posterior per a la col·locació dels cargols, esmentat abans, i també pot ser necessària la col·locació d’implants a la part anterior de la columna, que ens serveixen per recanviar completament o parcialment la vèrtebra fracturada (corporectomia).
FRACTURA SECUNDÀRIA
Quan es tracta d’una fractura secundària a una causa tumoral pot ser que calgui extreure tota la vèrtebra (vertebrectomia) per al seu estudi, i en aquest cas se substitueix per una altra d’artificial. En casos seleccionats es fa simplement una biòpsia de la vèrtebra per tal d’estudiar-la, ja que hi ha alguns tipus de tumors ossis que es tracten amb fàrmacs mitjançant quimioteràpia i/o radioteràpia.
De manera excepcional, en les causes traumàtiques i/o en d’altres, la cirurgia es du a terme de manera urgent per evitar complicacions més grans, sobretot quan hi ha una compressió directa sobre les estructures neurològiques: la medul·la i/o els nervis. En aquests casos pot ser necessària la descompressió directa de les estructures afectades amb la realització tot seguit d’una laminectomia o resecció dels elements posteriors de la vèrtebra. La cirurgia de descompressió amb laminectomia se sol completar amb l’estabilització dels segments per mitjà de cargols posteriors, amb suport anterior amb vèrtebra artificial o sense.
