Què és un tumor cerebral?

Els tumors cerebrals són un grup de malalties amb graus de severitat diferents i que provenen de diversos tipus de cèl·lules. Tot depenent de la localització en què hagin aparegut al cervell, del tipus de cèl·lules que el componguin i del seu ritme i capacitat de creixement, establirem un pronòstic d’evolució que en determinarà el tractament escollit.

D’entrada, podem diferenciar entre els tumors originats directament al teixit del cervell, que en direm primaris, i els tumors malignes provinents d’un altre òrgan del cos i que s’han disseminat i han creat lesions satèl·lits, més coneguts com les metàstasis.

Entre els adults, el tumor cerebral més freqüent són les esmentades metàstasis, que s’estima que representen més d’un 50 % dels tumors cerebrals simptomàtics. Els orígens més freqüents són, en més de la meitat dels casos, el pulmó o la mamella.

Pel que fa als tumors primaris, els més freqüents en són els gliomes o astrocitomes, que s’originen a les cèl·lules de suport, nutrició i protecció de les neurones, allò que coneixem com a glia. Es divideixen en quatre graus segons la classificació de l’OMS:

Grau I

Els tumors de grau I es limiten pràcticament a l’edat infantil i juvenil

Grau II

Els de grau II són els anomenats gliomes de grau baix.

Grau III i IV

Els graus III i IV són lesions malignes, de les quals els de grau IV o glioblastomes multiformes en són també el tipus més freqüent i de pitjor pronòstic.

Entre els altres tipus de tumor primari cerebral, podem trobar els originats en cèl·lules embrionàries romanents o d’altres que es formen als teixits de suport del cervell com ara les meninges (meningiomes) o l’os (osteomes), que solen ser benignes, però que de vegades poden adoptar també formes malignes i infiltrants.

Causes i símtomes dels tumors cerebrals

CAUSES

La gran majoria dels tumors primaris cerebrals es donen per mutacions espontànies sense cap causa específica. Alguns tumors són originats per cèl·lules embrionàries residuals que en condicions normals s’haurien convertit en teixits madurs, però que han continuat creixent sense aturar-se. N’hi ha uns quants casos que estan associats a síndromes genètiques o cromosòmiques hereditàries

Així mateix, s’ha demostrat que la radioteràpia que es fa servir per al tractament dels tumors cranials agressius està relacionada amb l’aparició de meningiomes, habitualment benignes, al cap d’uns anys.

SÍMPTOMES

El símptoma més habitual és la cefalàlgia o cefalea (mal de cap), que es produeix en un 54 % dels casos. Se sol tractar d’un mal de cap opressiu i progressiu, que afecta tot el cap o la regió frontal, però és un símptoma inespecífic per si mateix. S’origina per l’augment de la pressió intracranial, i si és severa també pot provocar vòmits.

Els símptomes associats poden ser tants com les diferents àrees eloqüents del cervell i els nervis que en depenen directament, incloent-hi els òrgans sensorials, i segueixen una relació anatòmica entre el lloc del cervell on creix el tumor i el tipus de símptomes que crea. En un 45 % dels casos hi haurà afectació motora en un grau més o menys elevat.

Quan el tumor creix a l’escorça cerebral, especialment en aquells d’agressivitat baixa o intermèdia que van fent efecte lentament sobre el cervell, poden aparèixer crisis epilèptiques (26 %). Aquestes crisis no cal que siguin necessàriament de tipus convulsiu, sinó que de vegades el moviment involuntari es limita a una sola extremitat o consisteix tan sols en desconnexions d’uns quants segons de durada o en alteracions sensitives.

Diagnòstic

Davant la sospita que hi hagi un tumor intracranial, es recomana de fer una prova d’imatge com ara la tomografia computada (TC) o la ressonància magnètica (RM). Moltes vegades es requerirà l’administració de contrast per concretar millor l’agressivitat de la lesió i definir-ne el contorn.

Davant lesions de comportament i grau d’agressivitat dubtoses, les proves de medicina nuclear com el PET-TC poden ajudar al diagnòstic, a decidir el maneig de la patologia o, fins i tot, a descartar altres focus tumorals a la resta del cos que puguin fer pensar en una metàstasi.

Tractaments

El tractament s’aplicarà en aquells casos en què es consideri que la relació benefici-risc és superior a l’observació i el control periòdic del tumor que s’ha trobat. Si és així, s’estudiarà la possibilitat de fer una resecció del tumor

Els factors que influeixen en aquesta decisió són el grau de malignitat estimada del tumor, l’extensió que ocupa, la localització anatòmica, l’estat físic del pacient, la seva edat i les altres patologies que pugui patir. En cas de tractar-se d’una metàstasi, serà molt important saber si hi ha altres focus tumorals al cos i si responen al tractament o no.

Si el risc és acceptable, s’intentarà la resecció tumoral quirúrgica en el màxim percentatge possible. De vegades, el benefici que podrem obtenir d’una resecció agressiva serà molt poc o durant un termini de temps massa curt pel ritme de creixement o de reproducció del tumor, o bé el risc de patir seqüeles neurològiques severes serà massa alt. En aquests casos es planejarà l’obtenció de teixit tumoral mitjançant una biòpsia per saber quina mena de tumor és i determinar-ne les opcions de tractament.

Amb el resultat de l’examen anatomopatològic del teixit tumoral s’estimarà la necessitat d’un tractament addicional com la quimioteràpia o la radioteràpia, de manera que el pacient seria dirigit a l’especialitat mèdica corresponent per tal d’iniciar aquest tractament.

En general, els tumors malignes primaris del cervell es beneficiaran d’un tractament combinat de quimioteràpia i radioteràpia, que s’acostuma a iniciar cap a un mes després de la cirurgia

Alguns casos de tumors benignes del nervi acústic i algunes metàstasis de petita extensió i difícil accés es poden tractar mitjançant la radiocirurgia, que consisteix en l’administració de radioteràpia en un focus molt concentrat com els referits. Aquest tractament el du a terme l’equip de radioteràpia un cop considerades les opcions quirúrgiques de manera conjunta amb l’especialista en neurocirurgia. 

Quins metges tracten els tumors cerebrals a l’Institut Clavel?

La nostra secció de neurooncologia està liderada pel Dr. Montes, que s’encarrega de representar també l’equip de neurocirurgia al Comitè de Neurooncologia. Aquest comitè es reuneix mensualment amb l’objectiu de millorar la coordinació i l’elecció dels tractaments i de les proves diagnòstiques i de seguiment, juntament amb els representants de les especialitats de radioteràpia, oncologia mèdica, radiologia, medicina nuclear, anatomia patològica i neurologia.

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Compartir en: