Què és la derivació ventriculoperitoneal?

La derivació ventriculoperitoneal (DVP) és un tipus d’intervenció quirúrgica que consisteix a drenar el líquid cefalorraquidi (LCR) del sistema nerviós central en els casos d’hidrocefàlia o d’excés de la pressió intracranial.

En quins casos es fa?

Es fa en casos d’hidrocefàlia simptomàtica, amb l’objectiu de drenar el líquid cefalorraquidi acumulat. En els casos d’hidrocefàlia aguda no hi ha cap altra alternativa de tractament i l’ajornament de la intervenció pot comportar danys reversibles o, fins i tot, permanents en l’estat neurològic del pacient. En els casos d’hidrocefàlia subaguda o crònica, tot depenent de l’edat del pacient, es pot valorar de fer una ventriculostomia endoscòpica com a alternativa de tractament.

En què consisteix la intervenció?

Aquest tipus d’intervenció quirúrgica es fa sota anestèsia general. Consisteix en la col·locació d’un catèter en una cavitat cerebral anomenada ventricle, on s’allotja el líquid cefalorraquidi. 

Aquest catèter es connecta en sèrie a un sistema que regula la sortida de l’LCR, anomenat vàlvula. En funció del tipus de vàlvula que hi fiquem, la resistència al pas de l’LCR a través del sistema serà més gran o més petita. El catèter és objecte de tunelització sota la pell i s’hi introdueix a través del teixit cel·lular subcutani, des del cap fins a l’aurícula o, més sovint, el peritoneu, on el líquid cefalorraquidi es reabsorbeix de manera fisiològica.

Recuperació i rehabilitació després de la derivació ventriculoperitoneal

El procés de recuperació varia segons el tipus d’hidrocefàlia que pateixi el pacient.

Hidrocefàlia aguda

La recuperació depèn molt de la mena de patologia que hagi originat la hidrocefàlia, que habitualment és de tipus tumoral o per una hemorràgia aguda. La recuperació dependrà de l’estat neurològic previ del pacient.

Hidrocefàlia subaguda o crònica

La recuperació acostuma a ser ràpida i, al cap de 24-48 h, el pacient rep l’alta hospitalària. Mitjançant la rehabilitació funcional se’l reeduca en la marxa i en el control dels esfínters. Els pacients i els seus familiars solen apreciar una millora significativa a l’hora de caminar en un període entre 1 i 3 mesos. L’evolució en el control dels esfínters i el deteriorament de la memòria dependran molt de l’estat neurològic previ del pacient.

Riscos de la intervenció

Com qualsevol altra intervenció quirúrgica, la derivació ventriculoperitoneal pot comportar riscos. Aquí en teniu alguns: 

  • Hemorràgia intracerebral (fins al 3 % dels casos).
  • Crisi epilèptica (menys del 5 % dels casos).
  • Infecció (entre l’1 i el 10 % dels casos).
  • Mortalitat (menys del 2% dels casos).
  • Pneumoencèfal: aire dins del cap, habitualment asimptomàtic, que es resol espontàniament.
  • Hiperdrenatge: es manifesta com a hematoma subdural o epidural, cefalàlgia intensa i col·lapse del sistema ventricular.
  • Desconnexió del sistema o ruptura.

Tot i que hi ha la possibilitat que es produeixi alguna d’aquestes complicacions, a l’Institut Clavel comptem amb un equip de neurocirurgians amb una àmplia experiència que, afegit a l’ús de la tecnologia més avançada, ens permet de fer aquesta mena de cirurgia amb èxit en la gran majoria dels casos, així com solucionar els possibles problemes que puguin sorgir durant el procés.  
 

Quins metges fan la derivació ventriculoperitoneal a l’Institut Clavel?

Aquesta intervenció la duen a terme els neurocirurgians:

Dr. Montes
Dra. Varela
Dr. Català
Dra. Baños

Dr. Ríos
Dr. Giner
Dr. Clavel

Fonts

  • Surgical treatment of idiopathic hydrocephalus in elderly patients(Tractament quirúrgic de la hidrocefàlia idiopàtica en pacients d’edat avançada). Petersen R.C., Mokri B., Laws E. R. Neurology 1985, març; 35(3):307. DOI: 10.1212/WNL.35.3.307.
  • On the optimal opening pressure of hydrostatic valves in cases of idiopathic normal-pressure hydrocephalus. A prospective randomized study with 123 patients (Sobre la pressió d’obertura òptima de les vàlvules hidrostàtiques en casos d’hidrocefàlia idiopàtica de pressió normal. Un estudi prospectiu aleatoritzat amb 123 pacients). Meier U., Kiefer M., Neumann U., Lemcke J: Acta Neurochirurgica Supplement 2006; 96:358-363. DOI: 10.1007/3-211-30714-1_74
  • Timing of surgical treatment for idiopathic normal pressure hydrocephalus. Association between treatment delay and reduced short-term benefit (Moment del tractament quirúrgic per a la hidrocefàlia idiopàtica de pressió normal. Associació entre el retard del tractament i la reducció del benefici a curt termini). Vakili S. i altres. Neurosurgical Focus 2016, set.; 1(3):E2. DOI: 10.3171/2016.6.FOCUS16146.
  • Hydrocephalus after Subarachnoid Hemorrhage: Pathophysiology, Diagnosis, and treatment (Hidrocefàlia després d’una hemorràgia subaracnoidal. Fisiopatologia, diagnòstic i tractament). Chen S. i altres. BioMed Research International 2017; 2017:8584753. DOI: 10.1155/2017/8584753. Epub 2017, 8 març.
  • Meta-analysis and systematic review of risk factors for shunt dependency after aneurysmal subarachnoid hemorrhage (Metaanàlisi i revisió sistemàtica dels factors de risc de dependència de la derivació després d’una hemorràgia subaracnoidal aneurismàtica). Wilson C.D., Safavi-Abbasi S., Sun H. i altres. Journal of Neurosurgery 2017, feb.; 126(2):586-595.
  • Risk factors for hydrocephalus requiring external ventricular drainage in patients with intraventricular hemorrhage (Factors de risc d’hidrocefàlia que requereixen drenatge ventricular extern en pacients amb hemorràgia intraventricular). Hughes J.D., Puffer R., Rabinstein A.A. Journal of Neurosurgery 2015, des.; 123(6):1439-1446.

 

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Contacte
Compartir en: