Mitjançant una incisió horitzontal en un costat del coll s’accedeix a la fàscia del platisma o múscul cutani del coll, que s’obre amb tota cura. Immediatament a sota hi ha el múscul esternoclidomastoidal (ECM), a la banda lateral, i els músculs tirohioidals, esternohioidals i omohioidals a la part del mig; entre aquests es fa una dissecció acurada que condueix directament a l’espai vertebral anterior.
S’ha d’anar amb compte especialmente amb el paquet vasculonerviós —format per la caròtida, la jugular i el nervi vague—, l’esòfag i la via aèria medialment. Finalment, trobem la fàscia prevertebral i, flanquejant les vèrtebres i els discos, els músculs llargs del coll, que cal separar per accedir als discos.
Arribats a aquest punt, es du a terme la microdiscectomia: mitjançant l’ús d’un microscopi, s’hi incideix i s’extreu el disc que s’ha de tractar, fins a arribar al lligament comú posterior, que s’allibera, per poder veure la duramàter que envolta la medul·la. Això permet assegurar-se que la compressió sobre la medul·la o l’arrel nerviosa ha estat eliminada.
Amb l’ajut del fluoroscopi intraoperatori, es col·loca la caixa de fusió intersomàtica de la mida corresponent, i en la major part dels casos una placa metàl·lica ancorada a les vèrtebres superior i inferior, i es procedeix a la sutura quirúrgica.
En aquells casos més complexos en què la compressió medul·lar sigui causada per la vèrtebra, es pot practicar una extirpació de tot el cos vertebral i substituir-lo per un dispositiu més gran. De caixes intersomàtiques n’hi ha de moltes menes: massisses o amb empelt ossi, de titani o polímer (PEEK), amb diversos tipus d’ancoratge. Cal adaptar-les a les característiques individuals de cada pacient.