La laminectomia o descompressió cervical és un procediment quirúrgic que permet la resecció d’una part de la columna posterior per descomprimir la medul·la espinal i els nervis.
Acabar con el dolor es posible y nuestro equipo quiere ayudarle a conseguirlo. Dé el primer paso contactando con nosotros.
Madrid: +34 919 148 441
Barcelona: +34 936 090 777
Instituto Clavel y el Hospital Universitario San Frascisco de Asís celebremos el Día Mundial de la Columna con unas jornadas muy especiales en Madrid, del 17 al 19 de octubre.
Nuestro objetivo es que cuides tu espalda y, para ello, te ofrecemos talleres de higiene postural guiados por fisioterapeutas y consultas gratuitas con nuestros doctores.
La laminectomia o descompressió cervical és un procediment quirúrgic que permet la resecció d’una part de la columna posterior per descomprimir la medul·la espinal i els nervis.
En els casos de patologies de degeneració cervical que ocasionen un estrenyiment del conducte vertebral cervical i una compressió medul·lar (espondiloartrosi cervical amb mielopatia o sofriment medul·lar).
Aquest procediment està particularment indicat quan la degeneració del disc cervical va acompanyada de la calcificació del lligament longitudinal posterior. També es fa en cas de patologia tumoral medul·lar, patologia malformativa vascular o en revisions quirúrgiques de cirurgia prèvia fallida.
La cirurgia es fa sota anestèsia general amb el pacient col·locat de panxa avall a la taula quirúrgica. També s’hi utilitzarà el monitoratge neurofisiològic intraoperatori, que consisteix en el control de la medul·la i dels nervis durant la cirurgia.
El cap del pacient se sol fixar a un aparell específic anomenat Mayfield perquè el coll no es bellugui durant la cirurgia. Es fa una incisió mitjana a la pell, habitualment des de la part inferior del cap fins a la part alta dorsal (10-12cm). Un cop separada la musculatura, s’arriba a les estructures òssies. Es fa una exposició de les làmines que cal tractar, bilateralment, fixant-hi un separador quirúrgic.
Es procedeix a retirar les estructures òssies posteriors —apòfisis espinoses i làmines— amb l’ajut d’unes eines anomenades gúbies i pinces Kerrison. Un cop extirpades les làmines, es procedeix a la resecció d’un lligament que hi ha a sota —anomenat lligament groc, pel color que recorda la palla—, que està fortament ancorat a la làmina i que, en les patologies degeneratives, contribueix a la compressió sobre els elements neurals: la medul·la, els nervis i les arrels.
Un cop feta la resecció de les làmines i del lligament groc s’aconsegueix l’alliberament o descompressió dels elements neurals. A la columna cervical, aquesta tècnica de descompressió posterior a través de la laminectomia crea una inestabilitat de la columna cervical. Amb l’experiència del pas dels anys s’ha vist que no només s’hi presentava la problemàtica de la inestabilitat, sinó que també es deformava la columna (cifosi cervical). Per aquests motius, actualment, sempre que es fa una laminectomia descompressiva cervical posterior, es procedeix a fixar la columna cervical amb caragols i barres posteriors.
Si no hi ha complicacions, la recuperació d’aquesta cirurgia és força ràpida. El pacient acostuma a dur un drenatge que se li retira al cap de 24-48 hores. Comença a caminar l’endemà mateix de l’operació. Tot depenent del dolor postquirúrgic, se’l pot donar d’alta al cap de 4-6 dies postoperatoris.
Durant les primeres 4 o 6 setmanes, el pacient s’haurà d’estar en repòs relatiu, cosa que vol dir que pot i ha de caminar: fer passejades de 5-15 minuts tot sovint durant el dia. Ha de dur un collar ortopèdic rígid durant les primeres 4 setmanes, tot i que se’l pot treure si està assegut o al llit; després, el pot canviar per un de tou durant 2 setmanes més. En aquest temps s’ha d’evitar la flexió anterior del coll, carregar pes, l’exercici físic i l’activitat laboral.
Al cap de 7-10 dies de la intervenció, el pacient tindrà una visita amb l’equip d’infermeria per valorar l’estat de la ferida i retirar els punts o grapes de la sutura quirúrgica.
Entre les 4 o 6 setmanes després de la cirurgia, acudirà a una revisió amb un especialista de la columna que en valorarà l’estat general i l’evolució clínica. En cas que evolucioni correctament, el pacient pot tornar de mica en mica a les seves activitats habituals al cap de 6 setmanes de la intervenció.
Quan s’hagi confirmat l’estabilitat del material instrumental —habitualment entre 3-6 mesos—, si no hi ha incidències es pot reiniciar l’activitat física i l’exercici progressivament, tot i que l’activitat física que requereixi impacte i/o contacte s’haurà de limitar fins que no s’hagi confirmat la fusió; això és, 1 any després de la intervenció. Durant tot el procés de recuperació, el pacient rebrà tot el suport que necessita de manera presencial i a distància, tal com està contemplat al nostre programa de Preparació, Empoderament i Recuperació Quirúrgica del pacient (PERQ) .
Com en qualsevol mena de cirurgia, cal tenir en compte la possibilitat de complicacions generals relacionades amb l’anestèsia, la possibilitat d’infecció de la ferida quirúrgica, que pot ser superficial o profunda, o la possibilitat d’un hematoma postquirúrgic —és a dir, que hi hagi un vessament de sang després de la cirurgia—, que poden arribar a requerir una nova cirurgia.
A causa de la descompressió brusca de la medul·la, en cas de mielopatia, de vegades es pot presentar un empitjorament dels símptomes previs a la cirurgia, que necessitaran rehabilitació posterior.
Pel que fa a la col·locació del material instrumental —els cargols—, cal tenir en compte que és possible que el material no es fusioni amb l’os (pseudoartrosi) i calgui una revisió quirúrgica. Les lesions de l’artèria vertebral són molt rares (de menys del 2 %), així com les lesions nervioses (1 %) i/o radiculars (parèsia C5, dificultat per aixecar l’espatlla).
Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.