Què és una cirurgia de fusió lumbar?

La fusió lumbar consisteix a fixar o immobilitzar dues o més vèrtebres amb l’objectiu de mantenir-les unides de manera permanent. Amb aquest objectiu s’hi col·loca un element estabilitzador i un empelt ossi o artificial, que serà el que proporcionarà el substrat final per a la fusió definitiva. 

Avui dia continua sent una tècnica vigent i una eina perfectament útil i imprescindible per al tractament de determinades patologies de la columna vertebral que esmentem tot seguit. La innovació tecnològica dels darrers anys ha permès d’aplicar recursos de cirurgia mínimament invasiva, navegació i monitoratge intraoperatori, cosa que en millora la precisió i redueix el marge d’error. 

En quins casos es fa?

La cirurgia de fusió lumbar està indicada en el cas de fractures vertebrals traumàtiques o espontànies —com ara en pacients amb osteoporosi—, inestabilitat severa de la columna —com en l’espondilolistesi o després de cirurgies oncològiques que han requerit la resecció d’una part de la columna—, en patologia degenerativa severa —artrosi facetària severa—, en recidives d’hèrnies lumbars i en els casos de cirurgia fallida de la columna lumbar. 

Aquestes patologies poden produir diversos símptomes com ara mal d’esquena, pèrdua de sensibilitat, formigueig a les extremitats o pèrdua de mobilitat, que poden afectar de manera seriosa el desenvolupament habitual de la vida diària dels pacients que les pateixen. 

En què consisteix l’operació?

La cirurgia de fusió lumbar es pot fer per mitjà de diverses tècniques quirúrgiques: fusió per via posterior mitjançant cargols transpediculars i barres (TLIF); fusió per via anterior mitjançant abordatge abdominal (ALIF), fusió per via lateral (XLIF) o una combinació de les unes i les altres (abordatge combinat). Tot seguit expliquem cadascun dels abordatges.

  • Fusió per via posterior: tant a través de petites incisions posteriors o mitjançant una incisió central única, s’hi col·loquen cargols a través dels pedicles de les vèrtebres afectades i s’hi disposa una caixa de fusió intersomàtica amb empelt ossi.
  • Fusió per via anterior: amb una petita incisió per sota del melic, s’hi accedeix desplaçant el contingut peritoneal fins a arribar a les vèrtebres; per accedir al disc caldrà manipular el paquet vascular. Es practica l’extracció íntegra del disc patològic, tot alliberant-ne les arrels nervioses, i s’hi col·loca una pròtesi sòlida de titani reblerta d’empelt ossi i una placa intervertebral.
  • Fusió per via lateral: a través de petita incisió al flanc i amb una tècnica mínimament invasiva i neuromonitoratge, tot travessant el múscul psoes, ens aproximem al disc vertebral per la cara lateral. Se n’extreu la pràctica totalitat i s’hi fica una caixa intersomàtica amb empelt. La intervenció acostuma a anar acompanyada d’abordatge posterior per aportar-hi estabilització.

Recuperació i rehabilitació de la fusió lumbar

El temps general de recuperació dins de l’hospital oscil·la entre els 2 i els 5 dies, tot depenent del procediment i de cada pacient. En tots els casos, però, es comença a caminar al cap de poques hores de la cirurgia.

Durant el procés de rehabilitació després de l’estada hospitalària és aconsellable d’iniciar passejades diàries i dur a terme un tractament per part de l’equip de fisioteràpia especialitzat. L’equip mèdic pot recomanar unes altres pautes específiques per a cada pacient. 

El nostre programa de Preparació, Empoderament i Recuperació Quirúrgica del pacient (PERQ) contempla protocols específics que faciliten el procés de recuperació. Tot i que el temps necessari per aconseguir la fusió definitiva no és inferior als 6 mesos, tots els pacients poden recuperar l’activitat laboral i quotidiana al cap de 8 o 12 setmanes.

Riscos de la fusió lumbar

Els riscos immediats o intraquirúrgics específics de cada abordatge són els següents:

En els abordatges anteriors

La lesió vascular de les artèries o venes ilíaques, aorta o cava, per manipulació directa. En una gran part dels casos, el defecte es pot solucionar amb sutura intraquirúrgica, però de vegades es requereix un tractament més específic. Per això, en tots els casos es requereix una reserva de sang. Molt menys freqüent és la lesió de l’urèter i, en el cas dels homes, l’ejaculació retrògrada.

En els abordatges posteriors

La col·locació dels cargols pediculars, la caixa de fusió intersomàtica o les maniobres de descompressió neurològica poden arribar a comportar manipulació de les estructures nervioses i provocar afectacions temporals —molt rarament definitives—, així com fístules de líquid cefalorraquidi. Aquestes últimes es reparen durant el procediment quirúrgic mateix.

En els abordatges laterals

Les complicacions principals són la lesió neurològica del plexe nerviós que transcorre a través del múscul psoes, així com hematomes a la mateixa zona.

Altres riscos que podrien aparèixer més endavant són els següents:

A mitjà termini

Infecció de la ferida quirúrgica o del material de fixació, dèficit de fusió del nivell intervingut o trastorns per alteració de l’equilibri sagital (en perfil) de la columna.

A llarg termini

Degeneració del nivell adjacent a la fusió degut a la sobrecàrrega mecànica afegida i a la degeneració prèvia que pogués presentar.

Quins metges fan la fusió lumbar a l’Institut Clavel?

Com que aquestes tècniques són la base de la cirurgia de columna degenerativa, tots els integrants de l’equip mèdic fan fusió lumbar per via posterior i per via anterior. El Dr. Català és el referent en el cas concret de l'abordatge per via lateral.

Fonts

  • Lumbar Fusion for Degenerative Disease: A Systematic Review and Meta- Analysis. Yavin D., Casha S., Wiebe S., Feasby T.E., Clark C., Isaacs A., Holroyd-Leduc J., Hurlbert R.J., Quan H., Nataraj A., Sutherland G.R., Jette N. Neurosurgery 2017, 1 maig; 80(5):701-715. DOI: 10.1093/neuros/nyw162.
  • Surgical options for lumbar spinal stenosis. Machado G.C., Ferreira P.H., Yoo R.I., Harris I.A., Pinheiro M.B., Koes B.W., Van Tulder M.W., Rzewuska M., Maher C.G., Ferreira M.L. Cochrane Database of Systematic Reviews 2016, 1 nov.; 11:CD012421.
  • Stand-alone anterior lumbar interbody, transforaminal lumbar interbody, and anterior/posterior fusion. Analysis of fusion outcomes and costs. Bozzio A.E., Johnson C.R., Fattor J.A., Kleck C.J., Patel V.V., Burger E.L., Noshchenko A., Cain C.M.J. Orthopedics 2018, 1 set.; 41(5):e655-e662. DOI:
    10.3928/0147744720180711-06. Epub 2018, 16 jul.
  • Lumbar fusion-Indications and techniques. Schnake K.J., Rappert D., Storzer B., Schreyer S., Hilber F., Mehren C. Der Orthopäde 2019, gen.; 48(1):50-58. DOI: 10.1007/s00132-018-03670-w.

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Contacte
Compartir en: